Segons les profecies de San Malaquies, Francesc I es el darrer Papa, aquell que duu la divisa de Petrus Romanus. Y despres? La primera edicio d'aquesta obra va veure la llum al 1985. Fa trenta anys. Y en aquells dies l'autor va predir que el darrer Papa arribaria del continent america, seria hispanoparlant, seria un pontifex que s'afileraria al costat dels pobres, escolliria un nom sorprenent, comencaria a parlar sense embuts sobre escandals sexuals, crims inconfessables, suicidis, revelacions de secrets del Vatica, estranys moviments financers..., plantejaria una vertadera revolucio dins l'Esglesia i... El autor, ara, resa per a que la seva darrera prediccio no es compleixi. Perque la pregunta immediata es: Que passara llavors? Aquesta obra comenca quan el conclave s'ha reunit per triar aquest darrer Papa i, de sobte, a la placa de Sant Pere s'alcen veus que criden Fumata bianca, fumata bianca . Entre la multitud, Mario Darino, periodista que es pensa que domina els misteris del Vatica, es queda petrificat en coneixer el nom que ha triat el nou papa: Pere II. En vint segles, cap altre papa havia gosat a adoptar-lo. A partir d'aquest instant Mario Darino viu una experiencia increible. La seva vida fa un gir de cent huitanta graus i es troba immers en una perillosa trama d'interessos politics i economics a la que no son alienes les intrigues que s'alimenten darrere dels mateixos murs del Vatica, on sovint l'afany de poder s'amaga sota un mantell de religiositat. La historia esta farcida d'exemples, i tot es precipitara quan comenci a prendre cos la profecia de sant Malaquies, que vaticina que durant el pontificat de l'ultim papa tindra lloc el judici final. Que n'ha dit la critica? Amb una exquisida subtilesa, l'autor mescla la realitat, la ficcio i el misteri en aquesta novel.la. La trama es molt suggeridora... Espies, atemptats, investigacions, amor, odi. Ingredients necessaris per crear un suspens ben aconseguit... Val la pena la seva lectura. (Clemente Barahona, EL NORD DE CASTELLA) L'autor, amb el seu bon ofici particular, s'aventura en un futur immediat i ens presenta una historia encara no escrita. Els lectors viuen amb emocio la intensitat d'unes pagines des del seu inici fins al final. (L.J.G., Diari de Taerrassa) Que hi diu l'autor? Aquesta obra es una critica dura, molt dura, de les religions en general. Molts dels plantejaments que aqui es fan, poden extrapolar-se a qualsevol religio organitzada i jerarquica. Ja n'hi ha prou de perseguir el poder terrenal. Cal que, d'una vegada per totes, les religions agafin el paper que les pertoca i deixin de banda tota la parafernalia absurda que nomes preten dominar l'esser huma."